divendres, 29 de setembre del 2017

365 ARTICLES FAN MÉS D’UN ANY!!!!

No és que el temps passi de pressa... és que un any és molt curt... o molt llarg!!!!

divendres, 22 de setembre del 2017

AIRE CONDICIONAT

Feia tanta calor que vaig decidir anar al museu amb cotxe, contaminant i ocupant places d’aparcament. A l’exposició em sorprèn trobar tanta gent. Que no han anat a la platja aquest agost?. Ahhh pillins!... és que aquí hi ha aire condicionat i la veritat és que s’hi està bé.  Giorgio Di Chirico no em diu res, però miro al meu entorn: iaies xerrant, mares perseguint nens, la sala on passen un vídeo plena de gom a gom de persones que, quan acaba el film i torna a començar, es mantenen fixes al seu lloc ben assegudes,... vaja poc interès general. Només m’atrau un quadre que porta de títol “Tothom i l’objecte misteriós” (foto adjunta). Em sento cansat de tant estar de peus mirant quadres que només tenen colors. L’any que ve, quan vagi a veure una exposició al mes d’agost portaré un tamboret, el plantaré davant de l’únic quadre que m’agradi i passaré una llarga estona contemplativa a la fresca. Decidit.


divendres, 15 de setembre del 2017

TE ANGLÈS

Les bossetes de te anglès tenen fulles de te de mala qualitat finament moltes. El te anglès és insípid en comparació a les fulles gruixudes del te xinès, en comparació al te més pur. És per això que els anglesos el prenen amb llet, per neutralitzar el gust amarg d’aquest te dolent. És un te que només ve de gust els dies freds i plujosos... i encara gràcies. És un te de gust senzill, sobri, gens refinat... sobretot quan te’l serveixen amb tots els honors dins d’una tassa de la Reina Isabel II.

divendres, 8 de setembre del 2017

MODERNITAT (2)

Sempre he pensat que el llibre és un element màgic. El paper és suau, fi,... però al mateix temps prou flexible per resistir el seu ús continuat. No obstant, quan s’apilen i es cusen molts fulls de paper per fer un llibre, el resultat és un objecte fort i rígid, quasi un bloc de fusta artificial. I si se li afegeix una tapa dura es converteix en una fortalesa de paraules que pot durar milers d’anys. Reflexionant sobre l’anterior article no puc deixar de pensar que els llibres han estat la principal via per transmetre el coneixement. Els llibres que un té a casa són el reflex de la seva personalitat, sense cap dubte. Què faran les noves generacions sense llibres? Què faran quan se’n vagi la corrent? Quan no funcioni internet?. Ni idea. Però quina modernitat més efímera els espera!