PEPÍN

A vegades, no saps perquè, de cop, la memòria se t’obra com un llibre i recordes alguna persona de forma entranyable: anava cap a la piscina per ofegar una mica la ràbia i el cansament que aquests dies arrossego, quan, nítidament, va aparèixer en Pepín. En Pepín era un veí a qui el va matar l’alcohol. Jo era petit quan tot això, però sempre estava de broma i em queia bé. Les dificultats el van apagar... i si, pensava que,  quan vas tant cansat, capficat amb varis problemes que no fan cau i ratlla, quan les incerteses es multipliquen i les obligacions socials et segresten... després de sopar, asseure abatut, i omplir-te la copa sembla que sigui la millor companyia que podies esperar, i poc a poc, mentre la buides, assoleixes un estat on hi ets sense ser-hi,... i què fàcil seria llavors deixar-se portar, camí endins de les aigües fins ofegar-se. I sense cap dubte: seria un error!. Però l’error ja és acceptar viure com vivim.

TORRE DE CONTROL

Portem alguns caps de setmana una mica estranys. Ho parlàvem aquest matí. Els fills volen fer i fan tant com poden la seva. Com que ells funcionen “just in time” no saben el què faran fins a última hora, planificar és de vells. Però al mateix temps, alguns d’ells encara són massa “petits” per prescindir dels pares tot el cap de setmana. Conclusió: fem de torre de control de casa. I hem de ser per si necessiten comunicar però no els podem interferir en res,... i mentre, nosaltres, com estaquirots, palplantats a casa.

CLEANSTRING

Aquesta setmana, excepcionalment, avanço la publicació de divendres vinent perquè tothom tingui temps de programar-se la seva vida i venir a veure el divendres dia 16 de Juny a les 19:00h el concert que fa CLEANSTRING a la SALA DISTRITO ROCK de l’Escola Superior de Música JAM SESSION de Barcelona. ENTRADA LLIURE. MOLT BONS!!!

SOMNI DEL 26 AL 27 DE MAIG

Em trobo al mig d’una sabana verda. De fet la frondositat és exultant. La vegetació que arriba als 2-3 m d’alçada ho envaeix tot. Intento obrir-me pas. És molt difícil. Vaig molt lent. De cop intueixo que si vaig a la gatzoneta  potser avançaré més. Efectivament, per sota hi ha tot de corredors fets, tubs que s’entrecreuen a través de les herbes perfectament traçats i mantinguts,  constitueixen una eficaç via de desplaçament per dins aquella selva. De genolls avanço molt millor. Me n’adono que no estic sol. Està ple de talps que surten dels caus fets al terra i que comencen a córrer quan em veuen...però no perquè s’espantin, em miren de fit a fit, giren cua, comencen a córrer pels tubs i desapareixen. Cada cop hi ha més talps. Ara, també hi ha esquirols. Dins els tubs l’activitat cada cop és més frenètica, de fet estic a punt de xocar amb uns esquirols un parell de cops. De tant en tant els tubs tenen derivacions que condueixen a espais sense sortida, dins sol haver-hi animals de peluix palplantats. Quan un talp o un esquirol en troba un, s’atura, l’esguarda curiós i després, com enrabiat de tanta estàtica en un món tubular tant dinàmic, se li llença al damunt i el devora. Aquest animals són salvatges. Cada cop estic més cansat però tinc clar que no puc ni pensar en aturar-me a descansar, ja he vist que passa amb els éssers aturats. Segueixo avançant... ara amb por, vull sortir d’aquí. Poc a poc hi ha més clarianes, intueixo que estic arribant a algun lloc... de fet em sembla sentir música. Al cap de poc el soroll és evident, segueixo avançant per un  tub que es va eixamplant fins que ja em puc posar de peus. Quan arribo al final del tub hi ha una gran explanada: és una festa de nois i noies adolescents, van despullats, la música és estrident, és una bacanal de menjar, alcohol i també sexe... a continuació estic assegut dins d’una barraca amb uns quants joves, estem decidint com a de ser la festa el pròxim any i tots estem d’acord en que hi ha d’haver més talps i més esquirols. Em desperto són les tres de la matinada. Pixo i torno al llit.

TRICOLOR

Em demana de quin color la vull. Li dic blau fort, taronja i blanc. No he dubtat ni un sol segon. Em pregunta quin dels dos blaus forts dels que tinc. El més clar. La mare endevina que és per mi. Com ho has sabut mare? Sempre ha portat les polseres del mateix color. I és veritat, de nen, vaig fer-me’n una escollint aquests colors i des de llavors ha estat una idea fixa.