De petit m’avorria molt a casa la meva àvia. Un dia d’avorriment el
meu pare em va ensenyar a jugar a futbol amb botons. Vam agafar botons del
cosidor de l’àvia i amb un “cierre” com a pilota vam fer unes partides. Des
d’aquell dia, dins d’una capsa de puros, vaig anar recopilant botons plans de
tot tipus i vaig escriure el resultat de mil lligues inventades en un bloc de
paper quadriculat. Als meus fills els hi vaig ensenyar la caixa i com es
jugava, però les noves tecnologies han pogut més que els botons. Però aquest
any per Sant Antoni vaig descobrir que hi ha gent professional del futbol
botons i ara tinc clar a què em dedicaré quan em jubili.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 25 de març del 2016
FUTBOL AMB BOTONS
divendres, 18 de març del 2016
TETE
Què bé que va, quan estàs malament, deixar-te
penetrar pel percutit garbuix organitzat d’una peça de jazz d’en Tete.
Gràcies allà on siguis!
|
divendres, 11 de març del 2016
CANVI GENERACIONAL
No vull jutjar-ho però em costa
d’entendre; bé...no ho entenc. Els meus fills adolescents mai saben que
acabaran fent, sempre tot és a última hora, inclús aquelles coses que depenen
de tercers com fer una reserva, encarregar un material,...i com és lògic, a
vegades, els plans d’últim minut se’ls hi estronquen per manca d’una mínima
previsió. Sóc conscient que el meu sermonet el hi és del tot inútil, però és
igualment cert que jo el necessito fer com aquell qui prega al desert. La
reflexió que em faig és saber si actuar així és una conseqüència de que tot
els hi hem posat sempre massa fàcil, i acostumats com estan a tenir-ho tot
l’imprevist no existeix. No ho ser, però igualment, en honor a la veritat, quan les coses se’ls hi
espatllen lluiten per trobar alternatives i si finalment no les troben... no
passa res, no s’enfaden amb un mateix, s’estiren al llit i maten el temps
mirant la pantalla d’un telèfon enganxat als dits.
|
divendres, 4 de març del 2016
UETS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)