divendres, 27 de novembre del 2015

VELL INDIGENT




Juguem a casa però el poliesportiu encara està tancat. Esperem pacientment, tenim sort que encara no fa fred. Davant hi ha uns petits jardins. Assegut a un banc hi ha un vell indigent al costat d’una bossa de viatge. Darrera seu hi ha un escombriaire que fa vent amb l’escombra. Parlen en castellà. L’escombriaire li pregunta:.- Jefe! Usted que es? más español que catalufo o catalufo que español?-, i el Jefe li respòn pausadament .- yo soy de la tierra que me da de comer- , .- a sí?-, .- He vivido en Marruecos, Algeria, Túnez,...- i l’altre li espatega .-Joder Jefe, usted ha recorrido media Europa!... i el vell, arribats aquí, amb la vista perduda a l’infinit, decideix donar la callada per resposta.

divendres, 20 de novembre del 2015

L’ARAGONÈS



S’han jubilat anticipadament. Al barri els coneixia tothom. Portaven anys amb el “colmado”. Tenien el seu factor diferencial. Ell cada dimarts baixava cap a Valderrobres al Matarranya. Tornava a casa el dimecres amb mató, olives negres, galetes, pa,... mentre, ella es quedava despatxant. Els fills han fet camí lluny de la botiga. La crisi els ha fet mal i estaven cansats, i ara l’aragonès ha tancat per sempre. A casa sempre ha estat l’aragonès encara que a ell no li agradava i ningú, a part de nosaltres li’n deia així, i durant tots aquests anys ha estat la salvació sempre que a casa faltava qualsevol cosa oli, llet,...i sobretot la xocolata Lindt negre 50%. Els trobarem a faltar.

divendres, 13 de novembre del 2015

LOS CUATRO



“Los cuatro” són: en “chiqui little” que camina de puntetes mentre pica les palmes i canta, en “madafaka” que sempre  balanceja el cos d’un costat a l’altre, el “loco del chandal” que porta gorra al cap  i dos grans cèrcols daurats per arracades i l’ “hermano oso” que senzillament, com es dedueix pel seu sobrenom, és enorme... i no penso dir res més!

divendres, 6 de novembre del 2015

SUDOKUS




Vaig a veure els pares. La mare està fent sudokus. De cop li diu al pare que el bolígraf no va bé, que sinó escrius ben recta, el boli no guixa, i ell li respon que escrigui recta. I la conversa segueix: Aquest sudoku no l’han fet bé!. Això sempre ho dius quan no et surt. No em surt bé perquè l’han fet malament. Llavors comença a passar pàgines enrrere del llibret dels sudokus i diu: mira quantes emes de “mal”,...i en canvi, aquí, mira quantes bes de bé,...i mira aquí quines BES més grans,... poso BES grans quan he hagut de pensar molt i al final ho he aconseguit i el pare li diu quina bona nena estàs feta! i ella li respon, que sí, com l’Arale!