EL PLAER D’UN SEGON SON

Aixecar-me aviat. Sentir el silenci dels somnis dels altres. Abrigar-me perquè ha fet fred aquest mes. Obrir el llibre i llegir pausadament com s’entrellacen històries d’un “Jo Confesso” que ja voldria tenir aclarit. Passada una hora llarga notar sobre els ulls la pressió còsmica que em convida a una posició horitzontal. Tancar el llibre per la pàgina que comença: “...vaig perdre per sempre les meves dones.”, sabent que la plaça serà fermament custodiada pel punt, que em va fer la meva filla, fins que jo hi torni. Treure’m el jersei. Estirar-me al llit tapant-me amb el fi llençol fred. Adormir-me imperceptiblement dins el plaer d’un segon son trencadís.

CIAO VENEZIA

Dels palaus de la Venècia medieval diuen que en va sortir la paraula “ciao” com abreviació de “Sono il suo schiavo!”, manera en que es saludava íntimament a la noblesa com a senyal d’obediència i servei. S’ha d’anar a Venècia. Poder-ne viure el seu passat seria extraordinari. L’elegància de la gent interessant. Venècia és allà on s’evidencia que la bellesa atrau a  la bellesa. Avui em fascina l’ arquejat  balanceig harmoniós de la gòndola negra que duu una parella que avui encara està enamorada. Però passejant pels seu laberint de carrers estrets, abstraient-me de la massa de turistes com jo, descobreixo  una ciutat a punt d’enfonsar-se, pudent i silenciosa, misteriosa i decadent,... i només m’hi falta un vespre d’hivern amb boira bruta per pensar que Venècia és la millor ciutat per venir-hi a morir lentament d’alcoholisme.

MADONNA

Canazei, les dues de la nit. Cansats hem anat a dormir d’hora, i el desordre de les hores fent vacances m’ha despertat. Gaudeixo d’un feliç insomni.  Avorrit faig el que no he fet durant la setmana que porto aquí: observar cadascun dels detalls de l’habitació. Descobreixo que penjada en un pany de la paret hi ha una Madonna. M’agrada el fet, perquè a l’habitació de casa també en tenim una. Una escultura de guix trobada en un racó d’un antiquari de la que ens vam enamorar. Penso amb la força de la paraula: MADONNA. Com que no puc dormir, m’aixeco, i obro l’ordinador. Google, qui tot ho sap, em diu que Madonna és un terme italià utilitzat en l’època medieval per referir-se a una dona important i que el cristianisme ha igualat a Maria mare de Jesús. La força de l’amor genuí de les mares. M’entorno al llit i la busco. Li dic que no hi ha manera de tornar a dormir. M’abraça i em sento de nou com un fill que arraulit s’adorm segur.

SOMNI DEL 30 AL 31 D’AGOST

Condueixo el nostre cotxe. Anem tota la família. Tornem cap a casa. Estem travessant Itàlia per carreteres de muntanya. Es succeeixen els cartells indicadors dels consecutius “tornantes” (voltes de paella en català) que hem de superar. En el tauler del cotxe hi ha un nou indicador. L’indicador indica els errors comesos durant la conducció. L’agulla s’apropa massa a la franja vermella del rellotge. La meva dona m’ho fa veure. És massa tard, l’agulla sobrepassa el límit permès i s’endinsa plenament en el roig. El cotxe es para sol en un sobre ample de la vorera. Intento engegar de nou el motor. Quan ho aconsegueixo tornem a ser on hem començat, abans dels “tornantes”. No hem avançat gens. Aquest bucle se’m repeteix més d’una vegada. Més tard m’adono que encara que lentament avancem: cada cop que tornem endarrere ho fem una mica més a prop. Em tranquil·litzo i penso que ja arribarem.