dijous, 31 d’octubre del 2013

BONES PRÀCTIQUES 6: CAP AL NORD!



Després d’una llarga temporada amb hiperactivitat nocturna els meus somnis s’han tranquil.litzat. No dic que no segueixi somniant, dic que, he aconseguit dormir més calmat, sense que els somnis encadenats em despertin angoixat vàries vegades cada nit. Per no donar cap informació falsa, us dic que el meu "stress" laboral segueix malauradament amb un grau d’intensitat similar, i també us vull dir que no em prenc cap medicament sedant per poder dormir bé. L’únic canvi, no absent de certa polèmica amb la meva dona, ha estat canviar l’estètica de la meva habitació . He reubicat una tauleta de nit i he girat 90 º el capçal del llit. Abans dormia: cap a l’oest i peus a l’est, i ara dormo: cap al nord i peus al sud.


divendres, 25 d’octubre del 2013

SOMNI DEL 22 AL 23 D’OCTUBRE DE 2013



La meva dona i jo hem d’anar cap a Aragó. Hi anem amb l’autocar de línia que surt des de Barcelona. No ser què hi anem a fer. Quan ja portem una estona de viatge l’autocar surt de l’autopista per aturar-se a una àrea de servei, però enlloc de parar, el conductor entra amb l’autocar cap a dins l’edifici de serveis, introduint-se pels passadissos cap als lavabos, el conductor un cop dins el wàter d’homes, atura l’autocar davant un urinari, obra la porta, i sense baixar de l’autocar, fa la pixadeta. Quan tornem a córrer per l’autopista li dic que la pròxima vegada aturi el vehicle que així podrem estirar les cames i pixar tots. Més tard el conductor torna a parar en una àrea de servei, i com l’altre vegada fot l’autocar cap a dins el lavabos, però just quan ha de passar per la porta del wc d’homes, l’autocar ha de girar i queda encallat entre el marc de la porta i les parets del passadís. No puc estar-me de dir-li que jo ja li havia dit. La meva dona i jo baixem de l’autocar i sortim a fora a estirar les cames i a prendre un cafè. Hi ha un grup d’adolescents d’una escola que van de viatge de final de curs asseguts en unes taules de pic-nic mirant l’autocar encallat. Se’n foten de la situació. Finalment (no ser com?) el conductor aconsegueix alliberar l’autocar, llavors ens pita amb el clàxon, fent un gest indicant-nos de que pugem. Ens acomiadem entre rialles dels estudiants i prosseguim el nostre camí. Em desperto però no miro l’hora.

divendres, 18 d’octubre del 2013

BOLUDO



"Cuando me vine de Argentina” vaig comprar un local que havia estat un bar però que sanitat l’havia tancat per insalubre. Amb uns amics argentins treballarem de dilluns a diumenge, fins a deixar-lo nou com una patena. Però un cap de setmana que estàvem feinejant, amb la persiana mig abaixada, va entrar un inspector, i ens va denunciar esgrimint que aquell local estava clausurat i que estàvem treballant de forma irregular. L’advocat em va recomanar no fer-ni cap cas. Finalment vaig aconseguir la llicència i amb la meva dóna vaig obrir el bar. Des del primer dia he posat unes cambreres joves ben escotades “ ¡y de pechos grandes!” perquè ser del cert que agrada molt a la clientela. Al cap de poc em va arribar la denúncia de l’inspector on em declaraven culpable, la multa era de 36.000€. Però “ el gran error que cometí, fue poner, el bar a nombre de la bruja de mi mujer!”. Després ens vem separar, “¡ya le dije que era una bruja!” i ella es va quedar amb el bar. Llavors em va sortir la oportunitat de regentar aquest altre bar, però a “la bruja no se le ocurrió otra cosa que denunciar-me por malos tratos”. El jutge va admetre la denúncia a tràmit, i com a mesura preventiva, va ordenar un allunyament preventiu de 1000 m d’ella, “lo hizo sólo pa joder-me, para que no pudiera regentar éste nuevo negocio” ja que els dos bars estan en dos carrers paral.lels del polígon i per tant a menys de 1000 m. Però finalment el judici el vaig guanyar jo... “¡vos veréis!... ¡aquí estoy!”. Avui m’acaba d’arribar una nova notificació de que pagui la multa de l’inspector de treball, ara ja puja 42.000€,...ya ves, eso es cómo subirse a un taxi, pues que la pague la jodida bruja”.
Pago el menú que he menjat i marxo amb el cap calent. Si m’ hagués fet una introducció de l’estil: “Le voy a contar una historia. Póngale violines de fondo. Podría recomendar a vos que no se crea una palabra, pero... simplemente escuche boludo” pot ser hauria estat més fàcil tragar amb la història, ...jo només volia pagar el menú,... al sortir hi ha targetes de propaganda d'un bar-restaurant per agafar... de nom: "Fechorias".


divendres, 11 d’octubre del 2013

BICICLETES




Llegeixo al diari El País un article de Juan Gómez titulat “Alemania cambia el coche por la bici” on afirma que hi ha 73 mil.lions de bicicletes censades per una població de 80,5 mil.lions d’habitants. No em sorprèn. Aquestes vacances vaig verificar sobre el terreny la quantitat de bicicletes que hi havia a Alemanya, no tant sols a ciutats mitjanes com Ravensburg sino també a München. Primer em vaig fer el pensament de que l’enorme presència de bicicletes s’havia de llegir en clau d’aprofitar el bon temps de l’estiu, i que al hivern, el seu ús, havia de ser minoritari, però el meu interlocutor em desmenteix i em diu que l’ús de la bicicleta al hivern es manté. Si descarto la justificació climàtica, només em queda abraçar l’argument que exposa l’articulista que atribueix l’ús de la bici a la gran consciència ecològica dels alemanys... però no me la crec.  Segurament hi ha molts factors: un país pla, poca densitat de població... però hi ha dos fets que em permeten afirmar que  penso que l’educació ha de ser un factor clau amb tot això. El primer  passa tot passejant per München, en un moment donat, el meu interlocutor em fot una bronca de collons perquè estic caminant per la zona de la vorera destinada a carril bici, la bronca la trobo exagerada,...però li surt de l’ànima,...mentre que jo penso que no n’hi ha per tant que prefereixo anar passejant fent pinya xerrant, i que la possible bicicleta que pugui venir, ja em pitarà o s’apartarà, per ell és una infracció negligent del tot inadmissible contra el sistema de convivència reglada. L’altre   fet rellevant és observar que davant de l’alberg de München on vam dormir, hi havia una bona bicicleta aparcada sense lligar, al cap de 24 hores, la bicicleta seguia al mateix lloc. En educació ens porten molta avantatge.


dissabte, 5 d’octubre del 2013

ALI BABÀ



Fa uns dies, pel matí quan vaig arribar a l’oficina, una mica més tard que altres companys, que ja hi eren, em van fer adonar que al costat de la porta hi havia una pintada. Tots vàrem afirmar que aquella imatge, el dia d'abans, no hi era. Algú va fer en veu alta el comentari de que bé podia ser un senyal per informar-se entre malfactors. Immediatament, el cap em va fer una associació d’idees automàtica i vaig recordar el conte d’Ali Babà, el tros en que un dels lladres escoltava una conversa on es parlava de l’or, i així descobria quina era la casa de l’Ali Babà, casa que marcà amb un senyal. He estat temptat d’imitar l’esclava Morgiana i començar a pintar les portes de les altres naus, per poder així despistar els possibles lladres, però finalment, a plena llum del dia, no ho he considerat prudent. Així que amb una espàtula i un dissolvent he arrencat la silicona blanca que constituïa el cos del dibuix. Per molt que avanci la tecnologia hi ha principis humans  arcaics que prevalen al llarg dels segles en el sí de la nostra psique. Amén.