OLIUS

Hi ha tradicions impagables. A principis d’agost,  Olius celebra la seva Festa Major en honor al seu patró Sant Esteve, protomàrtir, perquè fou el primer màrtir del cristianisme. La crònica periodística del diari digital “NacióSolsona.cat” parlava d’una “lluïda” festa, i afirmava que “les temperatures plenament estiuenques afavoriren una gran assistència de públic, i el treball, alegria, il.lusió i esperit comunitari de la gent féu que tothom pogués gaudir d’una verdadera festa grossa”. Però si fa temps volia publicar aquest article és pel fet diferencial d’aquesta festa. Olius és un municipi molt extens que pràcticament envolta la ciutat de Solsona. La seva població la formen centenars de masies escampades pel territori i, antigament, per torn rotatiu, cada masia era l’encarregada de subministrar el pa del dia de la Festa Major (ara no ser si totes fan una contribució solidària i encarreguen el pa al senyor forner). I és que el pa constitueix l’eix central de la festa i després de celebrar la Missa solemne a les dotze del migdia, es fa una molt breu processó que no recorre ni cinquanta  metres per darrera de la parròquia, i a continuació, es beneeix el pa aportat per la masia que li toca, per tot seguit, donar una barra de pa beneït,... si una barra de quart  tal qual, a cadascú dels presents, siguin grans o petits. A tothom se li dona una barra de pa beneït i un pom de formoses flors. Ja són les dues de la tarda, i a ple sol comença a sonar, a través de l’amplificador, la veu d’un músic solitari  que acompanyat del so electrificant d’uns teclats canta “si Adelita se fuera con otro...” sota la protecció d’un paraigües vermell de la casa Frigo. La gent  amb la barra sota el braç i el pom de flors a la mà, fa un corralet al voltant de la plaça on es fa el “ball-vermut”. La resta es pot imaginar, una mica de coca per picar, abundants porrons plens de barreja ben fresca que passa sola i molta calor.  Heus ací una Festa Grossa!

SUÏSSA

Viatjo a Àustria creuant Suïssa amb cotxe. Just quan passo la frontera entre França i Suïssa, un senyor amb l’aspecte de trist cobrador d’autobús, degudament equipat amb una mariconera, m’obliga a canviar prop de 40 € per un adhesiu que m’ha de permetre passar per Suïssa sense ser multat. Condueixo amatent. No em sorprèn percebre una anormal densitat de vehicles de gama molt alta que m’avancen amb un ordre silenciós. Una frase complicada em repica el cap: diners hipòcritament disfressats de benestar. Aquest país em fa pensar en la condició tramposa de l’home. Suïssa viu del negoci bancari corrupte que els ciutadans rics dels països veïns necessiten per poder ser una mica més rics a costa de ser una mica menys solidaris (evadint impostos) amb els seus compatriotes. Allà on miri veig diners distrets. Mentre condueixo imagino un país ple de diners distrets,  despistats,  dipositats allà per poder especular, ... que m’ha El gran Forges ho explica GENIAL!!! d’estranyar, el negoci bancari sempre ha estat el negoci trampós de la informació privilegiada. Penso que seria fàcil destruir Suïssa, només faria falta posar els instruments necessaris per impedir poder fer trampes. Però els governs europeus o són uns  ignorants en la matèria, o són uns cínics ben pagats. Quan arribo a Àustria, m’alegra saber que no sóc l’únic a qui Suïssa no li agrada, de fet, l’amic a qui he anat a visitar, el dia en que ja marxava de tornada cap a casa,  em diu, que ell no pensa tornar mai més a Suïssa, que té 6 francs suïssos a la cartera,  que volia donar-los a una seva amiga suïssa amb qui de tant en tant balla, dient-li: té, per tu, jo mai més aniré al teu país!, però, que com que fa temps que no la veu, me’ls dóna a mi.  Els 6 francs, me’ls he gastat en una àrea de servei de l’autopista on he parat a descansar, també em volien fer pagar la pixada, però he pres la decisió, crec que aquest cop encertadament, de pixar darrera uns matolls verds, a risc de ser detingut per atemptat mediambiental i desordre públic.

REPUBLICANA

La seva família té orígens castellans. Havia dit que no aniria a la cadena humana a favor de la independència de Catalunya. Però al final hi va anar. Circulava per l’autopista i patia. Patia perquè pensava que hi havia massa poc trànsit i que, pot ser, plovent com plovia, perillava l’èxit de la convocatòria de l’Assemblea Nacional de Catalunya. No es va tranquil.litzar fins que un cop arribada al seu tram veié la quantitat de gent que ja hi era. Va sortir el sol. S’ho va passar d’allò més bé. Una festa reivindicativa de molta gent que pensa diferent però que no accepta la situació actual de Catalunya i d’Espanya, i que protesta davant l’inmovilisme i la sordesa absolutista dels qui manen, sobretot a Madrid. Una festa civilitzada, ben organitzada, pacífica i neta. Al vespre, estirada al llit, mentre s’adormia, estava contenta d’haver participat en un acte històric,...de sentir-se bé per haver trobat la raó per la qual havia fet cadena,...republicana com és, la Catalunya independent no tindrà rei.

LENTAMENT

M'omple el desig de deaparèixer...lentament i m’adono que els meus desconeixen la meva atenta presència... lentament, i escolto unes veïnes rialles ofensives, tan pesades, que soles es fonen...  lentament. Buido pel forat, el meu cap esberlat, fins oblidar l’ordenada obstinació... lentament, i esdevinc petit per no ser-hi, sense deixar de ser, l’observador que observa... lentament, només per obtenir-me, eternament, per dins, ple, dens i sempre present... ben lentament.