L’ENYOR DE L’EMIGRANT

L’altre dia vaig sopar amb aquell amic que ja fa quasi un any va emigrar a treballar a Àustria. Vam sopar tranquil·lament, però a l’hora de les postres, nerviós, com si d’una confessió es tractés, de la butxaca més pròxima al seu cor, es va treure un grapat de postals històriques de l’España profunda. Els motius de les postals eren tots ells castíssament españols: “el puerto de Cartagena, Benidorm, la plaza de toros de Madrid, el estadio Santiago Bernabeu, la Virgen del Rosario Coronada Patrona de Cádiz, una estampa típica andaluza" en el revers de la qual, amb lletra de pal majúscula, hi havia escrit "ESPAÑA ES DIFERENTE",...no ho puc negar,... la meva sorpresa també va ser majúscula, qui la vist i qui el veu!. Estampa típica andaluza Portava totes aquestes postals peninsulars amb ell, es sentia com un autèntic emigrant español de temps pretèrits en terres germàniques. Les notícies que rebia d’España des d’Àustria estant, eren (i són) extremadament desesperants. Preocupat nord enllà remirava  diàriament les postals sense entendre què se n’havia fet "de una tan grande y libre”.  Lluny de perdre la calma, el vaig tranquil·litzar. Li vaig dir que España tira molt i que se'n sortirà,...però que pot ser aviat caldrà acabar tirant-la. Poc a poc  va anar afluixant-se, i quan vàrem marxar del restaurant, content d’haver ajudat a un amic, les postals quedaren esteses damunt les estovalles.