divendres, 25 de setembre del 2020

FINAL D’ETAPA

 

Anaïs Nin va escriure que la vida és un procés de transformació, un pas per una combinació d’estats, i que no ens podem equivocar escollint-ne un per romandre en ell, perquè fer-ho... és morir.

Així doncs, avui deixo d’escriure en aquest bloc, el que abans em motivava a escriure cada divendres al vespre, ara representa una obligació, i senzillament, no em ve de gust.

“Dia ventós, tancat amb el meu portàtil al terrat de casa. Pantalons amunt, samarreta d’esport vella de color blau. Les cuixes calentes d’escalfar la cadira, decideixo tancar el meu bloc sense seguidors”

Deixant pas a l’oblit per sempre més, agrair-vos la vostra atenció.

Seguiré sempre enyorant REGINALD PERRIN.

 

 

divendres, 18 de setembre del 2020

COSES DEL CAMPING

 

S’ha fet de nit. El cel és ple d’estels. Després de rentar-me les dents i fer un pipí, torno caminant cap a la parcel·la on estem allotjats. A mig camí trobo dues nenes mirant el cel. Una porta una lot encesa a la mà. Enfoca els estels i li diu a la seva amiga: mira! Estem il·luminant el món!

 

divendres, 11 de setembre del 2020

GUGGENHEIM BILBAO

 

Impressions després d’entrar a les escultures de Richard Serra al Guggenheim: entro desinteresat recorrent l’espiral imperfecte que em marquen les parets d’acer laminat, camino distret fins que perdo la noció del temps, pensava que seria més curt el trajecte, tot s’alenteix i s’allarga davant d’un destí desconegut encara que sabudament pròxim.

 

divendres, 4 de setembre del 2020

PREPAREU-VOS PER LA TARDOR


Com que aquest 2020 és l’any xinès del Covid 19, us vull fer saber que la medicina no és una ciència. La medicina només és una tècnica que aplica criteris científics, proba i error, i per tant, és per decepció de tots, inexacte. Comenceu el curs en pau!


divendres, 31 de juliol del 2020

REFLEXIONS DE LA SOGRA

Dinant un dia a casa, la meva sogra em va dir, veient-me amb la dèria d’anar pintant quadres, que una germana seva també havia tingut una època pintora i que el problema era que en feies amb tantes làmines pintades. No li faltava raó. Jo les meves pintures les poso dins d’una carpeta de dibuix, de moment caben. Per mi, el valor de pintar és l’abstracció que em genera, no el quadre que produeixo. Però l’altre dia, llegint un llibre, vaig trobar la solució al problema que m’havia plantejat la meva sogra. Resulta que l’estètica japonesa inspirada en la filosofia zen, determina que les obres d’art han de ser sempre guardades, i que només n’és permès deixar-ne una a la vista. L’obra exposada s’escull per diferents criteris: l’estat d’ànim, el dia que fa, si la sogra ens visitarà, l’estació de l’any, la data senyalada... Jo de moment, per no fer mal a la vista, les mantinc  totes guardades.

*******
DESCANSARÉ D’AQUEST BLOC FINS AL SETEMBRE.

BONES VACANCES!



divendres, 24 de juliol del 2020

CA LA IAIA ROSA

  




divendres, 17 de juliol del 2020

DEIXEM-HO PASSAR

Diuen que Buda va dir que la nostra existència és passatgera com els núvols de tardor. El problema que tenim és que només ens fixem en els núvols quan ens perjudiquen. Els humans ens hem cregut que teníem el poder de moure els núvols per dominar la pluja... però és mentida,  hi ha núvols tossuts que es queden immòbils a les muntanyes, enfilats a dalt de les carenes, sense fer-nos cas, sense deixar-se domesticar, que només baixaran quan baixin. Per tant, ens tocarà, altre cop, acceptar que tot allò que ocupa temps i espai, com els núvols, té també el seu pes. Ens tocarà aprendre a viure com el cel que contempla els núvols passar, sense ni tocar-los. 

*******
Aclariment: el núvol del covid19 passarà, perquè aquest món mai ha estat fet de permanències.